• Imprimeix

Marges perilesionals

Introducció:

La pell perilesional és aquella que envolta la lesió, amb extensions que, la majoria de les vegades, depenen del grau d'afectació, de la localització o de la magnitud del problema que presenta.

La pell perilesional, en ser inherent a l'úlcera, presenta uns problemes i necessita unes cures tan importants com si estiguéssim actuant sobre el llit de la ferida. Per això, cal valorar la pell perilesional com a variable a tenir en compte en la terapèutica de les ferides.

La identificació de les diferents alteracions de la pell perilesional és fonamental per instaurar un adequat abordatge integral, des de l’inici del tractament.

L’equilibri entre l’exsudat, el llit de la ferida i l’apòsit és la clau de la cura de la pell perilesional.

La gestió efectiva de l'exsudat és una de les pedres angulars per a la cura de les ferides i de la pell perilesional.

Sovint les alteracions de la pell perilesional són conseqüència de la utilització dels apòsits i generalment estan en relació amb l'adherència i capacitat de maneig d'exsudad'aquests.

Els problemes més habituals de la perilesió són: maceració, descamació, eritema, excoriació, pruïja, dolor, vesícules i edema (taules 1 i 2).

(Taula 1. Alteracions específiques de la pell perilesional)

(Taula 2. Tractament de la pell perilesional)

(Taula 3. Repercusions del contacte de la pell amb la humitat)

Recomanacions:

Les intervencions i recomanacions es duran a terme en funció del risc a què estigui sotmesa la pell.

Intervencions específiques per al manteniment de la pell perilesional:

  • Observar la pell perilesional cada vegada que es realitzi la cura de la ferida.
  • Prevenir mitjançant protectors cutanis els problemes relacionats amb l'exposició a elements que poden danyar la pell en zones de risc (incontinència, exsudat ...)
  • La pell perilesional s'ha de mantenir lliure d’excés d’humitat i el més íntegre possible.
  • Valorar la pell perilesional a l'hora d’escollir un apòsit.
  • Utilitzar apòsits que absorbeixin i retinguin l'exsudat.
  • Ajustar les mides de l'apòsit a les ferides i no a l'inrevés.  
  • La pauta de canvis de l’apòsit ha d’indicar-se en funció de la quantitat d’exsudat.
  • Realitzar  de forma molt curosa el maneig de la pell perilesional, ja que el mínim frec pot  comportar dolor i  agressions.
  • En el tractament de la perilesió és imprescindible utilitzar productes que possibilitin la seva visualització i el control periòdic.

(Taula 4. Resum dels nivells de recomanació sobre l'estimulació de les vores epitelials segons evidència disponible)