Introducció:
L’exsudat és un fluid de consistència aquosa que fuga dels vasos sanguinis, el seu aspecte és molt semblant al plasma. Depenent de la quantitat o la composició pot ser perjudicial per a la bona evolució de la ferida i endarrerir el procés de cicatrització.
És important la gestió adequada de l’exsudat per tal de disminuir la incidència de les complicacions i millorar el confort de la persona.
En una ferida en procés de cicatrització, la producció d'exsudat generalment es redueix amb el temps. En una ferida que no cicatritza segons el previst, la producció d'exsudat pot persistir i ser excessiva a causa de l'existència contínua de processos inflamatoris o d'altres processos.
Cal un ambient humit per afavorir una òptima cicatrització de la ferida, un desequilibri en les condicions d'humitat o sequedat afecten de forma negativa la cicatrització.
La informació sobre l'exsudat s'obté a partir de l'examen del seu color, consistència, olor i quantitat. Aquestes característiques poden indicar components, contaminants o causes subjacents.
(Taula 1. Significat del color de l'exsudat)
Un canvi inesperat en les característiques de l'esxudat por indicar un canvi en l'estat de la ferida o la malaltia concomitant i ha de comportar una reavaluació
Per exemple, la producció elevada d'exsudat pot estar relacionada amb les dimensions de la ferida, la profunditat o processos patològics subjacents, com una infecció. I una producció baixa d'exsudat és una característica de les úlceres isquèmiques o pot ser indicativa d'un problema sistèmic, com deshidratació.
Un objectiu important del tractament consisteix a reduir al mínim els efectes perjudicials i maximitzar els efectes positius de l'exsudat.
(Esquema. Avaluació de l'exsudat)
En el tractament local de les ferides, els apòsits representen la principal opció per a la gestió de l'exsudat. Els apòsits gestionen l'exsudat mitjançant l'absorció, evaporació i retenció de líquid.
En la selecció d'apòsits per al tractament de l'exsudat, és important destacar que alguns materials es troben disponibles en diverses formes diferents (p. ex., làmines de diferent gruix, pastes / gels, cintes) i que sovint es formulen apòsits en els quals es combinen capes físicament diferents de diferents materials.
L'elecció de l'apòsit vindrà determinada principalment per la seva capacitat d'aconseguir el grau d'exsudat desitjat, afavorir la cicatrització i evitar els efectes adversos.
Recomanacions:
- Valorar a cada cura el color, l’olor, la consistència i la quantitat de l’exsudat. Qualsevol canvi d’aquests aspectes, requereix una reavaluació de la ferida.
- Utilitzar l’apòsit adequat per absorbir l’exsudat, controlar les fugues i la saturació.
- S’ha de garantir un equilibri en el grau d’humitat del llit de la ferida, ja que tant l’excés d’humitat com la sequedat poden tenir efectes negatius en la cicatrització de la ferida i en la pell perilesional.
(Taula 3. Resum dels nivells de recomanció de l'exudat segons evidència disponible)