Introducció:
L’avaluació de l’olor de les ferides ens aporta informació de l’estat de la lesió. La mala olor sol ser un signe d’alarma d'infecció, d’hemorràgia o de necrosi de la lesió.
A vegades la mala olor pot estar associada a la resposta d’alguns apòsits en ser aplicats sobre les ferides com els hidrocol·loides, col·lagen, alginats...
L’abordatge principal se centra en tractar la causa desencadenant.
Els pacients que pateixen ferides amb mala olor s’enfronten a importants problemes relacionats amb l’impacte sobre l’autoimatge corporal i les seves relacions socials.
Recomanacions:
- Considerar la mala olor en planificar la freqüència de cada cura i en l’elecció dels productes.
- En ferides tumorals, una òptima gestió de l’exsudat comporta un millor control de l'olor.
- Atendre les mesures ambientals com la ventilació de l’ambient o la utilització d'ambientadors o productes balsàmics com el cafè o la canyella en pols per la seva capacitat per neutralitzar l’olor ambiental.
(Taula 3. Resum dels nivells de recomanació en cas d'olor segons l'evidència disponible) 