• Imprimeix

Estimulació del teixit de granulació

Descripció:

Granulació i epitelització

La granulació i l'epitelització són dues fases del procés de cicatrització de les ferides. Quan un individu presenta una ferida s'inicien una sèrie de respostes bioquímiques complexes per reparar el teixit danyat.

El teixit de granulació és essencial pel tancament permanent de la ferida, ja que l'omple i la prepara per a l'epitelització. Aquests processos se sobreposen entre si temporalment.

L'aparença del teixit de granulació és un indicador de com es desenvolupa el procés de cicatrització. Un teixit de granulació sa té aparença granulosa, és humit, brillant, hiperèmic i de color vermell fosc. Un senyal d'una cicatrització pobra o deficient es pot esperar, si el teixit és llis, cobert de dipòsits despresos de fibrina, tou, friable, pàl·lid o mostra una coloració blavosa.

S'utilitzaran apòsits que permetin espaiar les cures i així evitarem la lesió dels teixits neoformats. Existeixen alternatives específiques per a aquestes fases com ara els apòsits d'àcid hialurònic, els apòsits amb càrrega iònica, els apòsits de col·lagen o els de silicona.

Una vegada epitelitzada la ferida s'inicia la fase de maduració i remodelació de la cicatriu que pot durar, segons les característiques del pacient i de la lesió, fins a un any.

  • FASE DE GRANULACIÓ: 
    • Es produeix la reconstrucció vascular que facilitarà l’aportació d'O2 i nutrients al nou teixit, que anirà omplint el llit de la ferida per reemplaçar el teixit original destruït.
    • El teixit de granulació és un teixit molt fràgil per la qual cosa hem de ser curosos al realitzar la cura, evitant agressions innecessàries.
  • FASE D'EPITELITZACIÓ: 
    • La fase d'epitelització segueix a la fase de granulació.
    • En l'epitelització, les cèl·lules epitelials avancen lentament al llit de la ferida per cobrir-la.
    • S'inicia la contracció on la ferida es fa més petita per acció dels miofibroblasts que es fixen des de les vores.
  • FASE DE MADURACIÓ I REMODELACIÓ:
    • La ferida ja està epitelitzada però continua el procés de maduració de la cicatrització.
    • Les fibres de col·lagen que es troben inicialment desorganitzades són interconnectades, ordenades i alineades al llarg de línies de tensió.
    • Es produeix la configuració total dels teixits.


Estimulació de la granulació

La cicatrització eficaç precisa del restabliment d'un epiteli intacte i de la funcionalitat de la pell.

El procés d'epitelització pot veure’s afectat negativament de dues formes:

  • Indirecte: la migració dels queratinocits es veu inhibida per una fallada en la matriu de la ferida o per una isquèmia
  • Directe: a causa dels efectes reguladors, a la mobilitat cel·lular afectada o l'adhesió dels queratinòcits.

Els apòsits bioactius estan indicats en aquest moment del procés de cicatrització:

  • Col·lagen
  • Apòsits bioactius
  • Moduladors de proteases
  • Àcid hialurònic

Recomanacions:

  • L'evolució de les ferides cròniques cap a la cicatrització és diferent en essència i dinamisme a la de les ferides agudes.
  • Els apòsits bioactius són capaços d'exercir un paper actiu en el procés de cicatrització de les úlceres.
  • Destaca la pols de col·lagen, que accelera la reparació tissular i estimula el procés de granulació.
  • També l'àcid hialurònic que facilita el transport d'ions i de nutrients, permet la migració cel·lular i estimula l'angiogènesi.
  • Altres apòsits bioactius són els factors de creixement derivats de plaquetes o l'amelogenina, proteïna que proporciona una matriu extracel·lular temporal per a l'adhesió cel·lular, la proliferació i migració.
  • La vora perilesional s'ha de mantenir lliure de restes i detritus.
  • En realitzar una intervenció sobre una ferida crònica, no s'ha de pensar que aquesta respondrà com si fos aguda.
  • No s'han de realitzar tècniques cruentes en ferides ni lesions de forma mecànica i no consensuada. Cal respectar la vora de les lesions cròniques i ser meticulós en la seva cura.